Després d'haver parlat sobre els elements i els diferents éssers que viuen a l'estany i d'haver escollit observar-los allà, la mestra pregunta als nens de què creuen que s'alimenten els capgrossos tenint en compte el seu entorn.
Els alumnes fan una altra sortida per tal de centrar la seva mirada en aquells elements de l'estanys que puguin ser aliment pels capgrossos. A partir d'aquí a l'aula, els alumnes van fer una pluja d'idees de tot allò que van veure i van sortir diferents aspectes com ara les plantes, les algues, els propis capgrossos etc.
La mestra pregunta als nens si creuen que en la mateixa aigua hi poden haver éssers vius. Davant d'aquesta qüestió alguns alumnes diuen que sí, però que són tant petits que no els poden veure. Els altres diuen que no i ho argumenten dient que si no es veu res no poden saber si hi ha vida. Per respondre-ho, la mestra proposa als nens anar a l'estany i agafar una mostra de l'aigua per tal de observar-la amb un microscòpi. Al fer-ho observen que hi ha moltíssims éssers vius dins l'aigua, encara que no els veiem, per això els anomenem éssers microscòpics.
Després d'aquesta observació els nens s'adonen que els capgrossos conviuen amb altres éssers vius. D'aquí sorgeix una nova pregunta. Els nens es qüestionen si els capgrossos no s'alimenten de les plantes, ja que abans han observat que s'hi enganxen. Per aprfundir en el tema de l'alimentació els nens busquen informació a la xarxa i a llibres i troben que, a part de la vida microscòpica, també s'alimenten d'altres capgrossos, en cas que siguin de diferents mides, de plantes i d'algues.
Els alumnes fan una altra sortida per tal de centrar la seva mirada en aquells elements de l'estanys que puguin ser aliment pels capgrossos. A partir d'aquí a l'aula, els alumnes van fer una pluja d'idees de tot allò que van veure i van sortir diferents aspectes com ara les plantes, les algues, els propis capgrossos etc.
La mestra pregunta als nens si creuen que en la mateixa aigua hi poden haver éssers vius. Davant d'aquesta qüestió alguns alumnes diuen que sí, però que són tant petits que no els poden veure. Els altres diuen que no i ho argumenten dient que si no es veu res no poden saber si hi ha vida. Per respondre-ho, la mestra proposa als nens anar a l'estany i agafar una mostra de l'aigua per tal de observar-la amb un microscòpi. Al fer-ho observen que hi ha moltíssims éssers vius dins l'aigua, encara que no els veiem, per això els anomenem éssers microscòpics.
Després d'aquesta observació els nens s'adonen que els capgrossos conviuen amb altres éssers vius. D'aquí sorgeix una nova pregunta. Els nens es qüestionen si els capgrossos no s'alimenten de les plantes, ja que abans han observat que s'hi enganxen. Per aprfundir en el tema de l'alimentació els nens busquen informació a la xarxa i a llibres i troben que, a part de la vida microscòpica, també s'alimenten d'altres capgrossos, en cas que siguin de diferents mides, de plantes i d'algues.
L'estudi
de l'alimentació no acaba aquí ja que la docent aprofita l'ocació per
aprofundir en el tema. El primer que
interessa és saber quins són els seus coneixements previs i per això necessitem
de la memòria i la imaginació. Demana als nens que dibuixin què passa dins d'un
capgros quan s'alimenta. Un d'ell pregunta si el dibuix s'ha de pintar i la mestra diu que
sí, a més d'insinuar als nens que l'aliment que mengen és d'un color diferent
al color marró dels excrements, perquè canvia el color?. Les representacions
dels nens són ben diverses, i la mestra pot veure qui coneix els organs de
l'aprell digestiu dels humans, qui no, i sobre tot veure qui s'imagina que la
transformació de la matèria es fa a l'estòmac. La dinàmica de dibuixar allò que els nens s'imaginen que
passa és molt potent per veure, com ja hem dit, els coneixements previs dels
alumnes. Hi ha altres mestres com Iñaki Villanueva, que ens ho explica en
l'article Comprendre la vida, que també porten a terme aquestes dinàmiques ja
que permeten al mestre saber el punt de partida dels seus alumnes.
