Alteracions en el medi

El següent dia que els alumnes van tenir medi, la mestra va recordar-los la pregunta que havia formulat a la sessió anterior: "Com hem comprovat els capgrossos necessiten aliments per poder sobreviure, per aquesta raó els capgrossos poden ser aliments d'un altre animal?" 

Un nen va dir que tots els animals necessitaven alimentar-se, però que, també, eren presses d'altres animals. Seguidament, un altre alumne va aixecar la mà per  tal de dir que ell havia cercat informació a un llibre. La mestra li va fer explicar davant de tota la classe i va explicar que els capgrossos al llarg de la seva etapa aquàtica tenia diversos depredadors, com poden ser els insectes aquàtics, peixos, taurons, etc. Per aquesta raó, els capgrossos han desenvolupat uns mecanismes de defensa davant dels seus depredadors, que és diu plasticitat fenotípica. La resta de nens i la mestra es van quedar bocabadats i li van demanar que si els podia explicar en què consistia aquest mecanisme de defensa. El nen va continuar explicant que la plasticitat fenotípica consistia en què un animal, per exemple, un insecte aquàtic es menja un capgròs, aquest desprèn un líquid que serveix per avisar a la resta de capgrossos del voltant que hi ha un depredador i que se l'ha menjat. Quan els capgrossos s'adonen d'aquest líquid la seva cua es torna més allargada per poder escapar dels seus depredadors, per mostrar aquest canvi, va portar una foto on es veia clarament.

Els alumnes volien comprovar aquest fet, però la mestra defensava que no podien fer aquest experiment perquè era poc ètic portar un depredador per matar-los i va decidir cercar a internet qualsevol vídeo amb el qual es pogués comprovar. Per aquesta raó, els alumnes van buscar-lo i, tot i que estava en anglès, el van entendre ja que era molt visual.

Quan va acabar el vídeo es van quedar sorpresos i meravellats per aquesta capacitat dels capgrossos. Una nena va fer una aportació molt interessant, va dir que nosaltres els humans, també som animals i necessitem aliment per poder sobreviure, però que no tenim depredadors. A continuació, una altra alumna li va respondre que sí que en tenim i  aquests poden ser els lleons, però que gràcies a la nostra capacitat de pensar hem creat eines de defensa com són les pistoles o fletxes. 

La mestra va escriure algunes de les paraules que van sortir al llarg de la conversa com: aliments, depredadors, mecanismes de respostes... ràpidament, un alumne va relacionar aquests conceptes i va dir que això era el que s'anomenava cadena tròfica. La mestra el va felicitar perquè el seu objectiu era explicar la cadena tròfica i va preguntar a la resta de classe si sabia que era aquest concepte. Un altre alumne va intentar definir el concepte "és quan un animal necessita d'un aliment per poder sobreviure per a l'hora és un pressa d'algun depredador" Li sembla una definició acceptable per a una nena, però decideix cerca una fotografia a internet per poder-los explicar d'una manera més apropiada.

Al final de l'explicació, a un alumne li sorgeix una pregunta: què passaria si els capgrossos no tinguessin els seus aliments? es moriren? Això va crear un debat a l'aula perquè alguns alumnes defensaven que si s'acabés el menjar els capgrossos es moriren a causa de no poder rebre l'energia suficient per les seves funcions bàsiques i els altres alumnes defensaven que, en el cas que els aliments s'esgotessin els capgrossos s'adaptarien i menjarien d'altres per tal de poder sobreviure. La tutora va decidir deixar el debat per més endavant ja que no tenien suficients coneixements per abordar-lo. 

Finalment, un grup d'alumne va fer una comparació entre els peixos i els capgrossos sobre la cadena tròfica, atès que va recordar que si els peixos pertits i els grans vivien junts, els grans podrien menjar-se als petits, però que els capgrossos, com havien observat, podien conviure grans i petits sense menjar-se.