Conclusions

Com a cloenda d'aquest blog sobre el model d'ésser viu podem afirmar que el fet de viure aquesta experiència, ja sigui a l'aula com al seu entorn natural, fa que alumnes i mestre s'enriqueixin mutuament, la qual cosa ens ha aportat moltes maneres de poder treballar amb aquesta metodologia com a futurs mestres.

A més, el fet de llegir, interpretar i analitzar els documents de Iñaki Villanueva ens ha ajudat i ens ha enriquit per poder realitzar una observació-anàlisi el més real i correcta possible. També a saber conduir l'aprenentatge dels alumnes i guiar-los en la seva investigació.

Un altre aspecte que ens agradaria remarcar en aquesta cloenda és que, al tractar-se d'un treball diari d'observació i anàlisi, fa que els alumnes adoptin una rutina de treball cooperatiu, molt important per afrontar els reptes del futur. És important treballar cooperativament perquè els nens aprenguin junts i d'aquesta manera puguin seguir fent-ho al llarg de la vida.

També volem afegir que l'investiació ha estat fonamental durant la realització d'aquesta activitat, ja que únicament amb l'observació no n'hi ha prou i ens hem hagut de documentar, tant mestres com alumnes, utilitzant diferents fonts per aconseguir els coneixements.

Finalment, ens agradaria comentar que tots nosaltres ens sentim molt satisfets de la feina feta perquè considerem qu hem estat capaços de relacionar la teoria apresa a des de l'assignatura amb una possible unitat de programació a l'aula. 

Alteracions en el medi

El següent dia que els alumnes van tenir medi, la mestra va recordar-los la pregunta que havia formulat a la sessió anterior: "Com hem comprovat els capgrossos necessiten aliments per poder sobreviure, per aquesta raó els capgrossos poden ser aliments d'un altre animal?" 

Un nen va dir que tots els animals necessitaven alimentar-se, però que, també, eren presses d'altres animals. Seguidament, un altre alumne va aixecar la mà per  tal de dir que ell havia cercat informació a un llibre. La mestra li va fer explicar davant de tota la classe i va explicar que els capgrossos al llarg de la seva etapa aquàtica tenia diversos depredadors, com poden ser els insectes aquàtics, peixos, taurons, etc. Per aquesta raó, els capgrossos han desenvolupat uns mecanismes de defensa davant dels seus depredadors, que és diu plasticitat fenotípica. La resta de nens i la mestra es van quedar bocabadats i li van demanar que si els podia explicar en què consistia aquest mecanisme de defensa. El nen va continuar explicant que la plasticitat fenotípica consistia en què un animal, per exemple, un insecte aquàtic es menja un capgròs, aquest desprèn un líquid que serveix per avisar a la resta de capgrossos del voltant que hi ha un depredador i que se l'ha menjat. Quan els capgrossos s'adonen d'aquest líquid la seva cua es torna més allargada per poder escapar dels seus depredadors, per mostrar aquest canvi, va portar una foto on es veia clarament.

Els alumnes volien comprovar aquest fet, però la mestra defensava que no podien fer aquest experiment perquè era poc ètic portar un depredador per matar-los i va decidir cercar a internet qualsevol vídeo amb el qual es pogués comprovar. Per aquesta raó, els alumnes van buscar-lo i, tot i que estava en anglès, el van entendre ja que era molt visual.

Quan va acabar el vídeo es van quedar sorpresos i meravellats per aquesta capacitat dels capgrossos. Una nena va fer una aportació molt interessant, va dir que nosaltres els humans, també som animals i necessitem aliment per poder sobreviure, però que no tenim depredadors. A continuació, una altra alumna li va respondre que sí que en tenim i  aquests poden ser els lleons, però que gràcies a la nostra capacitat de pensar hem creat eines de defensa com són les pistoles o fletxes. 

La mestra va escriure algunes de les paraules que van sortir al llarg de la conversa com: aliments, depredadors, mecanismes de respostes... ràpidament, un alumne va relacionar aquests conceptes i va dir que això era el que s'anomenava cadena tròfica. La mestra el va felicitar perquè el seu objectiu era explicar la cadena tròfica i va preguntar a la resta de classe si sabia que era aquest concepte. Un altre alumne va intentar definir el concepte "és quan un animal necessita d'un aliment per poder sobreviure per a l'hora és un pressa d'algun depredador" Li sembla una definició acceptable per a una nena, però decideix cerca una fotografia a internet per poder-los explicar d'una manera més apropiada.

Al final de l'explicació, a un alumne li sorgeix una pregunta: què passaria si els capgrossos no tinguessin els seus aliments? es moriren? Això va crear un debat a l'aula perquè alguns alumnes defensaven que si s'acabés el menjar els capgrossos es moriren a causa de no poder rebre l'energia suficient per les seves funcions bàsiques i els altres alumnes defensaven que, en el cas que els aliments s'esgotessin els capgrossos s'adaptarien i menjarien d'altres per tal de poder sobreviure. La tutora va decidir deixar el debat per més endavant ja que no tenien suficients coneixements per abordar-lo. 

Finalment, un grup d'alumne va fer una comparació entre els peixos i els capgrossos sobre la cadena tròfica, atès que va recordar que si els peixos pertits i els grans vivien junts, els grans podrien menjar-se als petits, però que els capgrossos, com havien observat, podien conviure grans i petits sense menjar-se.

Metamorfosi

La següent entrada del bloc té una estreta relació amb l’anterior i la pregunta que ens formulaven els alumnes; “els alumnes es van preguntar que si els cucs de seda feien crisàlides per convertir-se en papallones, d'on sortien els capgrossos?” 

Amb aquesta pregunta vam donar inici a la classe de medi. Els alumnes van cercar informació a casa per tal de tractar-ho a classe, a més de tot allò tractat durant a sessió anterior. La mestra va coordinar els diferents torns de paraules i anotava a la pissarra totes aquelles paraules i definicions que els alumnes havien trobat. Durant aquests torns de paraules van sortir conceptes com:

· “Reproducció de la granota té diferents parts”

· “Els “fills” són els capgrossos”

· “La part principal s’anomena metamorfosis”

· “Les granotes quan són petites són capgrossos”

Amb aquestes i moltes més frases, la mestra subratllarà les paraules: reproducció, capgrossos, metamorfosis i granota. Ho farà per explicar d’una manera explícita què és la metamorfosis. Però, la mestra es troba amb que diferents alumnes, al cercar informació, ja tenen una idea del terme metamorfosis. Per tant, els propis alumnes seran els encarregats d’intentar definir aquest concepte.

Dos dels alumnes s’atreveixen a explicar què és la metamorfosis. El primer diu: “ la metamorfosi és un procés on els capgrossos passen a ser granotes”, amb aquesta afirmació es forma un rebombori a la classe i tots comencen a fer preguntes. Un cop la mestra tornar a imposar silenci amb una frase per crear més expectativa: “sabeu que les granotes són la evolució dels capgrossos?”, molts alumnes es queden bocabadats, però l’altre alumnes respon: “durant la primavera cada femella pon molts ous i, com ha dit la mestra, durant quatre mesos fan la metamorfosi i evolucionen a granota. “Per acabar la classe, la mestra fa una pregunta introductòria per a que els alumnes es vagin informant. Com hem comprovat els capgrossos necessiten aliments per poder sobreviure, per aquesta raó els capgrossos poden ser aliments d'un altre animal?

El creixement

Després de tractar l'alimentació dels capgrossos, els nostres alumnes es van interessar en saber com afecta el menjar en el seu creixement.

Quan van anar a la bassa, ja es van fixar en què no tots els capgrossos eren de la mateixa mesura. Seguidament, vam posar en comú les observacions fetes, i vam arribar a la conclusió que aquests animals havien de seguir un procés de creixement, atès que ja sabien que sabien de convertir en granotes perquè el seu company els hi havia explicat anteriorment.

Un cop intuïda l'evolució dels capgrossos vam buscar informació per tal de verificar o refusar la seva idea. En la  documentació cercada van trobar una seqüència d'imatges molt representativa pel què fa el seu procés, per això van decidir anar a comparar aquestes imatges amb la realitat que ells estaven observant. El resultat va ser el següent:

                           

Fotos capgrossos de l'estany:

                                                                

Per tal d'aprofundir més en el seu coneixement els hi vam proposar fer una activitat plàstica, en què per grups havien de representar una etapa de creixement diferent amb plastilina i informar-se sobre aquesta per tal que després ho poguessin compartir amb la resta de companys. Amb això van conèixer perfectament el procés de creixement dels capgrossos.

Com que ja ho tenien interioritzat un dels alumnes va comentar que a casa seva tenia cucs de seda i que hi trobava molta relació amb els capgrossos, perquè ells també seguien un procés evolutiu per tal de convertir-se en papallones. A partir d'aquesta comparació els alumnes es van preguntar que si els cucs de seda feien crissalides per convertir-se en papallones, d'on sortien els capgrossos?

De què s'alimenten?

Després d'haver parlat sobre els elements i els diferents éssers que viuen a l'estany i d'haver escollit observar-los allà, la mestra pregunta als nens de què creuen que s'alimenten els capgrossos tenint en compte el seu entorn. 

Els alumnes fan una altra sortida per tal de centrar la seva mirada en aquells elements de l'estanys que puguin ser aliment pels capgrossos. A partir d'aquí a l'aula, els alumnes van fer una pluja d'idees de tot allò que van veure i van sortir diferents aspectes com ara les plantes, les algues, els propis capgrossos etc.
La mestra pregunta als nens si creuen que en la mateixa aigua hi poden haver éssers vius. Davant d'aquesta qüestió alguns alumnes diuen que sí, però que són tant petits que no els poden veure. Els altres diuen que no i ho argumenten dient que si no es veu res no poden saber si hi ha vida. Per respondre-ho, la mestra proposa als nens anar a l'estany i agafar una mostra de l'aigua per tal de observar-la amb un microscòpi. Al fer-ho observen que hi ha moltíssims éssers vius dins l'aigua, encara que no els veiem, per això els anomenem éssers microscòpics. 

Després d'aquesta observació els nens s'adonen que els capgrossos conviuen amb altres éssers vius. D'aquí sorgeix una nova pregunta. Els nens es qüestionen si els capgrossos no s'alimenten de les plantes, ja que abans han observat que s'hi enganxen. Per aprfundir en el tema de l'alimentació els nens busquen informació a la xarxa i a llibres i troben que, a part de la vida microscòpica, també s'alimenten d'altres capgrossos, en cas que siguin de diferents mides, de plantes i d'algues. 

L'estudi de l'alimentació no acaba aquí ja que la docent aprofita l'ocació per aprofundir en el tema. El primer que interessa és saber quins són els seus coneixements previs i per això necessitem de la memòria i la imaginació. Demana als nens que dibuixin què passa dins d'un capgros quan s'alimenta. Un d'ell pregunta si el dibuix s'ha de pintar i la mestra diu que sí, a més d'insinuar als nens que l'aliment que mengen és d'un color diferent al color marró dels excrements, perquè canvia el color?. Les representacions dels nens són ben diverses, i la mestra pot veure qui coneix els organs de l'aprell digestiu dels humans, qui no, i sobre tot veure qui s'imagina que la transformació de la matèria es fa a l'estòmac. La dinàmica de dibuixar allò que els nens s'imaginen que passa és molt potent per veure, com ja hem dit, els coneixements previs dels alumnes. Hi ha altres mestres com Iñaki Villanueva, que ens ho explica en l'article Comprendre la vida, que també porten a terme aquestes dinàmiques ja que permeten al mestre saber el punt de partida dels seus alumnes.

A l'estany o a l'aula?

Després d’haver fet la segona sortida al pati de l’escola un dels nens proposa endur-se’n uns quants i cuidar-los a la classe donat que ja sabem com representar el seu medi natural en un terrari.

A partir de l’aportació del nen, la mestra els pregunta com es sentirien si els traiessin de casa seva, si estiguessin lluny dels seus pares, si trobarien un casa igual a la que estan ara i si s'hi sentirien igual de bé. 

La mestra i els alumnes acorden que realitzaran una tasca d’observació dels capgrossos en el seu medi natural, fet que ens fa relacionar-ho amb el document de “Comprendre la vida” de l’Iñaki Villanueva. En aquest document veiem com el mestre, de manera indirecta, fomenta que els nens realitzin exercicis empàtics amb els animals descoberts. En el document citat, Iñaki Villanueva, convida als nens a reflexionar sobre si el cuc que han trobat a l’hora del pati estarà millor en el seu medi natural o en el què crearem nosaltres. Els alumnes de l’autor del text decideixen endur-se’n uns quants cucs i deixar-ne uns altres, perquè al ser animals terrestres poden marxar més fàcilment que els capgrossos.

L’objectiu de la mestra en realitzar aquesta orientació és que els nens prenguin consciència de què modificar el medi natural del éssers vius por comportar conseqüències, com ara alteracions en el medi o riscos en la vida dels éssers vius que traiem. Per aquest motiu nosaltres els deixarem a l'estany de l'escola i els visitarem periòdicament.

Com és le medi on viuen?

Un cop ja saben quins animals són els que hi ha a l’estany de l’escola, la mestra aprofita que aquella mateixa tarda, atès que toca medi i els hi pregunta què és allò que han observat a l'estany. A partir de tots els coneixements que tenen sobre els capgrossos fan una posada en comú, on destaquen els següents elements: 

- Aigua 

- Sorra

- Plantes

- Els animals petits i altres més grans

- Pedres...

Un nen troba que un dels capgrossos, el més gran, s'assembla a una granota, tal i com va explicar el seu company el primer dia. A patir d'aquí un altre nen comenta que en prodríem agafar uns quants i veure cada dia com creixen. La mestra pregunta com seria l'aquari on haurien de viure i orienta les aportacions dels nens per aprofundir en els conceptes que han vist a l'estany, algun exemple seria:

- Com era l'aigua? Freda, bruta...?

- Les plantes són com les que trobem al camp?

- Com és la sorra? Fina com la de la platja, són pedretes etc.

Atès que, els nens no han observat en profunditat l'entorn on viuen els animalons farem una segona sortida a l'estany tractant de buscar respostes a les preguntes formulades.